Yime is great & Bacoa

Un dels artistes més valorats pels propis artistes. Entre els seus seguidors: referents de la música en tendència, il·lustració, tatuatges, moda… i no és casualitat, no. Darrere de les seves vinyetes aparentment innocents solen amagar-se missatges reveladors i contundents, crítiques socials i polítiques només aptes pels més avançats de la classe. Mario de Santiago, més conegut com Yime Is Great i renombrado com ‘aquest oncle és molt gran, has de seguir-li’, ha il·lustrat el nostre Fanzine d’hivern i ha quedat tan maco que estem segurs que no passarà desapercebut entre els nostres clients.

Què et va motivar a participar?

Un bon dia la meva xicota va portar a casa el fanzine il·lustrat per Sawe i vaig dir: jo també vull!

Doncs has preparat la portada amb més vida que hem tingut fins ara. Has format un bon quilombo al voltant del nostre menjar. Què sonava mentre la creaves?

Doncs sí, la veritat que hi ha una bona embolicada… Sonar, sonava una mica de tot, des dels meus veïns barallant-se fins a Lil Pump, passant per les entrevistes de Broncano o algun que un altre podcast sobre misteris del Món Antic. Em chiflan les teories boges sobre aliens i l’origen de l’Univers.

Aliens i trap, sona bé. Quines influències citaries com a referents en el teu treball?

Sempre cito a Andrés Lozano, que ha estat el meu papà en la il·lustració. També Roberta Vázquez, que em sembla del mejorcito que es pot trobar ara mateix.
Artistes que admiri, doncs Nuria Riaza, Cristina Daura, Tiago Majuelos o Sawe.

Quin va ser el teu primer projecte com a professional?

Vaig tenir diversos abans, però el projecte que em va posar “aquí” va ser el treball amb C.Tangana para el seu comeback en 10/15. Vam fer unes animacions que ho van petar bastant.
I mira ara on està el xaval, tot gràcies a mi, jajaja.

Explica’ns una mica quina trajectòria has tingut fins ara des d’aleshores.

Quan estava en aquest projecte acabava d’acabar el Màster en Il·lustració de la UPV i estava vivint a Londres, treballant en un pub.
Des de llavors he treballat amb Zara, Starbucks, Autodesk, El País i la Fnac entre uns altres.

Crec que un dels punts més complicats d’un artista és saber quan posar punt i final. Sempre hi ha alguna cosa que canviar o emplenar. Et passa?

La veritat que treballo molt la composició inicial en l’esbós, amb el que tot està bastant clar des del principi. El que més em costa és el color, que ho canvio mil vegades abans de quedar-me a gust.

Punt i apart. Quin objectiu tens?

Miro cap a seguir vivint del que m’agrada, però vull diversificar una mica el mercat. M’encanta fer roba i crec que tinc una personalitat graciosa, així que estic parlant amb gent per crear una marca i un xou d’entrevistes. No sé si al final es materialitzarà, però la intenció està aquí.

Tens un sentit de l’humor àcid molt però que molt necessari en la ment distreta i aletargada d’avui dia, però presentat en format de digestió fàcil. T’han limitat alguna vegada per no ser políticament correcte?

Crec que no. Sí que és cert que en alguna ocasió m’han dit que no faci alguna cosa “molt macarra”, però crec que la gent ja sap per on vaig i em criden per això. A més, jo sóc un nen bé, no un macarra! Jajaja

Macarra de bé, quin és el teu plat favorit?

Arròs a la cubana. Sóc un basic bitch.