"La gent no para de fer l'idiota, i jo haig de dibuixar-ho tot"
Segurament més d’una -encara que li costa admetre-ho- ha viscut algunes de les escenes que Roberta Vázquez il·lustra en les seves vinyetes. I és que només ella és capaç de representar les precàries vides de la generació mil·lennial i fer-nos plorar de riure veient les nostres pròpies misèries.
A més de publicar múltiples Fanzines i una novel·la gràfica (“Socorro!”), ha col·laborat amb mitjans com El País, Temptacions, Marie Claire, i Vice, entre molts altres.
Des que la descobrim, ens va conquistar el seu particular i àcid sentit de l’humor, així que no vam dubtar ni un moment a encarregar-li un parell de vinyetes.
Vas estudiar Belles arts, però et vas acabar decantant pel món del còmic. Què et va motivar a dedicar-te a això?
Des d’adolescent vaig tenir clar que volia ser il·lustradora, i amb el temps m’he especialitzat a fer còmics. Em sembla la manera més fàcil de comunicar les meves idees.
En un món on predomina el digital, el teu continues apostant per il·lustrar en paper. Quins materials sols fer servir? Com és el teu procés a l’hora de crear?
No tinc traça per a les eines de dibuix digital, perquè m’avorreixen. Com més anys passen, millor se’m donen les tècniques analògiques i pitjor les digitals, així que imagino que no hi ha marxa enrere. La majoria de clients busquen il·lustracions digitals, però curiosament ha resultat ser alguna cosa distintiva que ha jugat a favor meu.
Utilitzo retoladors calibrats per a fer la línia, i per al color, retoladors amb base d’alcohol i llapis de colors. També m’agrada utilitzar aquarel·les, però m’inclino pel retolador per una qüestió pràctica, perquè s’asseca al moment, i puc treballar més ràpidament.
A qui citaries com a referents principals?
Pierre Le-Tan, Camille Jourdy, Esther Pearl Watson, Robert Crumb, Phoebe Gloeckner, Katsuhiro Otomo, Matt Furie, Alberto Vázquez, Patrick Benson… Per dir-ne alguns.
Ets una font inesgotable d’idees, has publicat diversos Fanzines com “Hago lo que puedo” o “A la porra!”, i en 2019 vas publicar el teu primer llibre i “Socorro!”, D’on neix tota aquesta creativitat? Què t’inspira?
Gràcies jaja, suposo que la gent no para de fer l’idiota, i jo haig de dibuixar-ho tot. Li dec tot a la gent que em cau malament.
M’inspira qualsevol parafernàlia dels anys 90: sèries d’animació, joguines, adhesius, les 10 primeres temporades dels Simpson… També m’inspira molt el que fan @otraputacuentadedibujos i @irenemqez, a la qual considero la millor dibuixant de còmics d’Espanya.
Quins altres projectes tens entre mans?
Estic fent un còmic per a públic infantil amb l’editorial Blackie Little. Sortirà l’any vinent. També estic prenent notes per al meu pròxim llibre amb Apa Apa Còmics, i nous fanzines autoeditats. Sempre estic maquinant alguna cosa, però no em donen les hores del dia per a fer tot el que tinc al cap, perquè compagino tot això amb els encàrrecs que van sortint i la meva botiga en línia.
Per a acabar, si avui cau un meteorit i destruís la Terra, quin t’agradaria que fos el teu últim menjar?
Uff, què difícil! Vaig canviant molt, però si fos avui, et diria ous ferrats amb patates, una i per a postres un tiramisú.