Ricardo Cavolo & Bacoa | Bacoa Burger
Bacoa Gent

Ricardo Cavolo & Bacoa

"Qui còpia ha d'estar pendent dels passos dels altres"

Ricardo Cavolo va néixer a Salamanca sobre els vuitanta. Sabem que va començar a dibuixar des del primer dia que va rebre un quadern i un llapis, influenciat per aquesta dècada tan descarada i estimulant. No ha parat de dibuixar des de llavors, la qual cosa li ha permès no només poder dedicar-se a ser il·lustrador, sinó crear un estil propi, forjar una llegenda pop, acolorida i incendiària al voltant del seu nom.

Per al fanzine Bacoa de tardor, has preparat una portada molt cinèfila, misteriosa i amb una atmosfera molt d’Halloween. En què t’has basat?

Últimament estic molt interessat al Japó i en la seva cultura. I aquí està el manga i l’animi. La inspiració ve de tot aquest univers manga de fa algunes dècades de Osamu Tezuka, Shigeru Mizuki i artistes similars.

Ulls, cors i foc, sens dubte, són part de la teva signatura personal:

A qui li calaries foc?

Sóc de naturalesa poc violenta a priori, però penso en molts integrants de la classe política i el foc seria una solució.

A qui creus que li falta cor?

A menys gent de la que pensem. Però, una vegada més, penso en la classe política i veig molt poc cor.

A qui li poses ullets a l’hora d’inspirar-te?

Últimament a la cultura del comic i el cartoon en general.

El teu rotllo mola molt i Zara el sap, però tu també ets conscient, per la qual cosa recentment has estrenat una marca de roba. A qui va destinada aquesta marca?

La veritat és que volem crear una marca de la roba que a mi m’agradaria portar. Entenc que el meu món artístic també pot connectar amb més gent al carrer, però no hi ha una intenció concreta de connectar més amb un sector que amb un altre. Quants més siguem, millor, I més bonic.

També hem vist els teus dissenys en portades de llibres, fins i tot has arribat a escriure un llibre autobiogràfic.

El món editorial sempre m’ha interessat molt. Em sembla que crear llibres és de les coses més dignes i boniques que es pot fer, i tracte de crear coses així cada vegada que puc.

Fins i tot un tarot! Explica’ns quina relació tens amb el món esotèric, religiós i místic que reflecteixes en les teves obres.

La veritat és que no tinc una relació molt estreta amb el món esotèric. El tarot m’interessa com a art. Sempre he cregut que en el tarot es fa un gran ús de la simbologia en diversos nivells, i això sempre m’ha interessat molt per al meu propi treball.

Ricardo Cavolo & Bacoa

"En el meu treball sempre intento aportar un missatge social. És pràcticament el motor que em porta a crear coses."

Nosaltres vam néixer en 2010 i des de llavors, no han sortit còpies fins a sota les pedres. Veiem que tu també has estat plagiat moooooltes vegades. Què sents en veure el teu estil o les teves obres plagiades?

Jo m’ho solc prendre com una cosa bona. Si et copien és perquè alguna cosa té el que fas que una altra gent entén que és bo. I a més, sempre penso que el problema de debò el té qui còpia. Jo mal que bé sé per on aniran els meus passos, però qui còpia ha d’estar pendent dels passos dels altres. És un afalac. Menys quan qui còpia és una gran companyia o similar, amb capacitat de sobres com per a pagar a qui fa el treball original.

A pesar que el teu art és una explosió de color, hi ha algun color que no soles utilitzar o evitis?

Crec que el verd és el color que menys ús. Sense cap raó. Segur que en deu anys ho faig tot en verds.

Nosaltres apostem sempre pel real i no hi ha res més real que portar el teu art tatuat en la teva pròpia pell. Què solen provocar els teus tattoosen la gent que no et coneix?

La veritat és que no ho sé. En ser tots bastant personals és un tema que intento tractar el menys possible ^_^

Quin paper creus que juga l’amor propi?

En el món de l’art l’amor propi és fonamental de cara a poder fer exercici artístic sincer. Si no creus en tu i en el que vols parlar, no faràs un exercici personal de debò,

I les xarxes socials?

Són importants com a manera de poder ensenyar el teu treball, una finestra. Però no es pot comptar amb les xarxes socials com la solució per a fer-se una carrera. Són una eina més.

Per a acabar, una que sempre solem preguntar… quin és el teu menjar favorit? 

Sóc de Salamanca, i la carn és gairebé una religió. Així que diria que un chuletón.