Pavvla & Bacoa

Aquest any, tornem a muntar el nostre stand al Primavera Sound i a oferir el que millor sabem fer: hamburgueses. Així que ja sabeu, bona música i bon menjar, no us ho podeu perdre!

Entre les grans propostes d’aquesta edició, hi ha una en especial que sabem que no ens perdrem: Pavvla, la jove promesa catalana que presenta el seu últim àlbum Secretly Hoping You Catch Me Looking i amb la qual hem tingut la sort de parlar.

Acabes de publicar el teu segon disc, Secretly Hoping You Catch Me Looking, que presentaràs al Primavera Sound d’aquest any. Entre Creatures i aquest nou treball han passat dos anys. Com ha madurat Pavvla des de llavors?

Aquests dos anys pràcticament me’ls he passat de gira. Ara em conec millor com a artista i alhora hem creat un vincle molt fort entre nosaltres com a banda. Aquestes dues coses han fet que aquest segon disc tingui una sonoritat més potent i atrevida que el de ‘Creatures’. Suposo que ara em veig més forta i acompanyada. 

Estem segurs que la teva experiència com a actriu t’ha donat moltes taules per a encarar la por escènica i treure el millor de tu davant de tantes mirades. Què més et quedes de tota aquesta etapa?

Poder empatizar amb les lletres encara que canti coses que potser ja no sento. Això també m’ajuda per a poder interpretar-les i cantar-les cada nit com si fossin noves.

Tornarem a veure’t darrere de la pantalla?

Doncs espero que sí!

En quin moment vas decidir que volies dedicar-te a la música?

En el moment en el qual em vaig adonar de que als meus amics els agradava el que escrivia i se’ls enganxaven cançons meves. Quan vaig veure que deixaven de ser les meves coses i passaven a emocionar a altres persones. Això és el que més m’agrada de l’art en general. Que una idea pugui acabar alterant a una altra persona.

L’amor i les seves incerteses, el desig, la nit… són temes que sempre estan presents en les lletres de les teves cançons, tan personals com suggerents. T’inspires en vivències pròpies per a escriure-les?

Realment sí. Sempre que començo a escriure una lletra és perquè necessito posar els meus pensaments en paper i així llegir-los des de fora. Totes les meves lletres comencen com un intent d’entendre’m una mica millor.

Per què en anglès?

Així és com vaig començar a escriure als 16 anys. Suposo que una mica per imitació. En aquella època, escoltava sobretot música anglosaxona. Però també utilitzo la llengua com a barrera de protecció. Al no ser la meva llengua materna, se’m fa més fàcil dir segons quines coses. Sembla que no les digui jo.

En diverses entrevistes, es parla molt d’un viatge molt inspirador que vas fer a Anglaterra. De quina manera va influir en la teva carrera musical?

Me’n vaig anar un any a estudiar composició i música a Anglaterra, em venia de gust molt dedicar un any a això. Va ser allà on vaig escriure ‘Creatures’ i on vaig començar a tocar en públic les meves cançons. 

Se t’ha comparat amb artistes com Daughter o St Vincent, qui diries tu que és el teu referent?

Doncs una mescla de molts i moltes artistes… St Vincent i Daughter, òbviament! Les melodies de Billie Elish, les lletres de Matty Healy o Alex Turner, la producció de Frank Ocean… 

On et veus en uns anys?

Si tinc sort, vivint del que m’agrada: crear i interpretar.

I ja que et veurem en el PS19, quin concert del Primavera no et perdràs?

Penso veure tot el que pugui! Sóc súper fan del cartell d’aquest any. Tame Impala i James Blake no me’ls perdré per a res.