La Mandanga & Bacoa | Bacoa Burger
Bacoa Gent

La Mandanga & Bacoa

"L’absurditat humana és molt inspiradora"

Noemí és la il·lustradora poligonera (com ella mateixa es defineix) que molts coneixem com La Mandanga. Segurament hagis entrat al seu perfil d’Instagram, i sense adonar-te’n, t’has passat més de 40 minuts rient-te sense parar. És l’efecte que causen les seves il·lustracions, a nosaltres també ens ha passat. Els seus acudits, aparentment senzills, acompanyats de dibuixos i caricatures de grans personatges d’ahir i avui, és tot el que necessites per superar un dilluns de merda.
La sublim forma amb la qual combina l’humor absurd amb els jocs de paraules i les constants referències a la cultura pop, hípster i casposa alhora, ens tenia enlluernats des de fa temps. Per això, quan vam decidir que volíem fer quelcom més macarra per a Sant Valentí, el seu nom va sortir a l’instant.

Per a Sant Valentí ens has preparat unes postals una mica esbojarrades, fins i tot podríem dir que una miqueta haters, però confessa: com seria per a tu una cita ideal de Sant Valentí?
No es tracta tant de la situació, sinó de la persona. He plorat del riure asseguda en un autobús de jubilats jugant a “amb qui del bus aniries al llit?” i m’he avorrit infinitament ballant en una discoteca.

Assegures que el teu nom no té res a veure amb el Fary, però és un gran representant de la cultura pop amb la qual jugues molt sovint. D’on neix aquest gust per la cultura més castissa?
Neix d’haver tingut una infància en un barri obrer, haver compartit col·legi amb molts canis i de pertànyer a una generació que ha crescut amb Leticia Sabater.
El teu imaginari no coneix filtres, des d’un albercoc a Donald Trump, què més t’inspira?
L’absurditat humana és molt inspiradora. Sense anar més lluny, l’altre dia em vaig quedar atrapada una hora i mitja en un tren perquè un trampolí elàstic va volar fins a les vies i es va quedar atrapat.

La Mandanga & Bacoa

Instagram és una arma de doble tall. D'una banda, m'ha fet més lliure que mai, trencant una mica amb la dictadura de l'oficina i permetent-me treballar d'alguna cosa que he creat jo i que m'agrada. Però no pots sucumbir-te a la pressió dels likes i els followers. Jo no treballo pensant en què funcionarà més en Instagram, sinó en què connecta més amb mi. I aquesta autenticitat, al final, és el més important.

 

Malbarates humor pels quatre costats, no podem evitar veure les teves il·lustracions i deixar anar una riallada culpable. Quin és l’humor que et diverteix a tu? Qui diries que són els teus referents?
He rigut molt amb pel·lícules, vinyetes, monòlegs i memes, però crec que mai he arribat a l’orgasme del riure amb una cosa “llunyana”. Els moments més divertits de la meva vida han sorgit interactuant amb algú. Crec que l’espontaneïtat del moment és pura màgia.

A l’hora de crear, tampoc tens límits: fas ceràmica, dissenyes joies, roba i recentment has llançat el teu segon llibre. Què és el que més et mola del teu treball? Algun nou projecte entre mans?

Tot és conseqüència de ser un “cul inquiet” i de notar certa precarietat en el sector creatiu. Hi ha mesos que em crec un xeic àrab milionari i unes altres, Barragán. Al final, això t’empeny a tenir molts projectes i inquietuds diferents.

Confessem que cada dilluns fas replantejar-nos la nostra existència amb els Mandanga Mondays que publiques amb Yorokobu. Explica’ns com van sorgir.
Un dia, una mica avorrida, em va donar per fer preguntes ràndom als Stories d’Instagram per a distreure’m: follar bé o cagar bé? Els editors de Yorokobu ho van veure i em van proposar donar-me el millor treball de la meva vida: pensar en preguntes que faria borratxa als meus amics. D’aquí va néixer també el meu llibre, amb algunes preguntes de Mandanga Mondays, però amb molt contingut inèdit enverinat.

Per a acabar, si avui fos el teu últim dia en la terra què menjaries?
Una fideuada davant del mar amb les persones que més m’estimo. Acompanyats de diversos vins, els millors, fins que ens anestesiessin.