José A. Roda & Bacoa | Bacoa Burger
Bacoa Gent

José A. Roda & Bacoa

"Quan ets petit ningú et parla que estudiïs això o que et dediquis a això."

Meine freunde, l’escola Bauhaus no va morir a les mans de les autoritats prussianes, no. Una de les seves artèries continua bombant amb pols fort i constant, a ritme de cobla. José A. Roda, malbaratant humilitat, bon criteri i una sensibilitat estètica exquisida, es sent com a peix en l’aigua dins del seu corrent. Però potser el que més li honra és que ell, havent madurat en un entorn poc vinculat a l’art com pot ser un senzill barri de la perifèria barcelonina, amb hores i hores de treball a la seva esquena ha sabut coronar-se com tot un referent en l’art pop nacional. Hauria d’assegurar les seves mans.

Així doncs, com a bons admiradors dels Rodas, li hem encarregat nostre fanzine de primavera i ell, patilles poblades i llapis en mà, ha dissenyat una obra d’art exclusiva per a Bacoa, que podeu veure aquí. Atenció als següents, que ha deixat el llistó moooolt alt!

En què et vas inspirar per a dissenyar la portada?

Doncs en diverses coses. D’una banda, en tot l’imaginari de Bacoa, coses que es poden trobar en els vostres locals, que s’ofereixen en la vostra carta, etc. Després també vaig voler fer alguna cosa que també em representés a mi, així que li he ficat a tot aquest univers gastronòmic vostre alguns elements Roda perquè la comunió anés fructífera. Un matchmade in heaven, que dirien els angloparlants. Era important per a mi que fossin uns dibuixos simpàtics, accessibles i desprejuiciados; com vosaltres i la vostra comunicació.

En la majoria de les teves obres, cinc colors primaris et basten: vermell, blau, groc, verd i negre. Nosaltres t’hem reptat limitant-te només a dos: negre i taronja. T’has recordat molt de nosaltres mentre ho feies?

M’he enrecordat molt de vosaltres per la gana d’hamburguesa que he passat tot el temps. M’ha encantat. Encara que aquests 5 que nomenes són dels quals més tir, ja porto un temps coquetejant amb uns altres. Que si un rosita, ara un marró per aquí, deixa’m que provo amb aquest beige… La cosa té molla (no puc per a de fer metàfores culinàries, el sento) perquè al final heu fet que m’agradi el taronja. M’encanta haver de fer les coses de diferent forma a com jo les faria si anés per lliure perquè crec fermament que és la manera de créixer, aprendre i millorar. A més, m’agraden les coses acolorides però que tenen pocs colors, així que tot ok. Paraula!

No sabem si la teva sang serà blava o vermella, però el que és clar que l’art corre per les teves venes. En quin moment vas decidir que l’art era el teu i que anaves per totes?

Sempre m’ha agradat i ha format part de mi, potser per això no ho he posat en valor fins no fa molt. En qualsevol cas, des de fa un lustre (any a dalt, any a baix) ho decideixo cada matí quan m’aixeco. No dono res per conquistat. Crec que tinc encara molt per aconseguir i per aprendre i estic desitjant fer-ho. Tinc la sort o la desgràcia de ser una persona molt obsessiva i conscienciosa. Quan em dóna per alguna cosa… I m’ha donat per això! Què li farem? Cada dia que passa m’agrada més dibuixar i em sento més afortunat.

Els teus dibuixos són simpàtics, però mai estan buits de contingut: representes folklore, reivindiques la figura de la dona, aportes co-aprenentatge de cultures. Ets conscient del molt que ajuda tot això?

No gaire, la veritat. El punt de partida del meu treball, des d’una perspectiva molt general, sol ser fer coses boniques i simpàtiques, així que els valors dels quals parles, imagino que van implícits d’alguna manera en els meus dibuixos i en la meva comunicació perquè són valors que a mi em representen molt i al final el meu dibuix és molt meu, és una cosa totalment personal i tot això surt per algun costat. No sóc molt conscient, però m’alegro molt que així sigui.

José A. Roda & Bacoa

José A. Roda al seu estudi.

A més, el teu perfil és multidisciplinari. Igual dissenyes roba, que blocs de fusta, pintes cotxes o serigrafies prints. Fins i tot imparteixes un curs en Domestika sobre papercuts. Què és el més t’omple del teu treball?

El meu treball és fer dibuixos i al final es pot dibuixar de moltes maneres i en moltes coses. Per a mi sempre és divertit i estimulant anar variant formes, suports, finalitats… El que més m’omple del meu treball és fer-ho molt i fer-ho bé. Al final dedicar-se a dibuixar és una cosa molt emocional. Un fa això perquè li encanta i ja, perquè l’apassiona. Quan ets petit ningú et parla que estudiïs això o que et dediquis a això. Aconseguir armar una vida d’una cosa tan especial com és fer dibuixets per compte propi avui dia em sembla una cosa gairebé heroica. Més que heroic, surrealista. També m’omple molt quan em paguen bé i a temps.

Podries citar-nos algun altre artista emergent que creguis que serà el següent en triomfar o admiris?

Admiro a moltíssima gent. Admiro a gairebé tot el que té una visió pròpia de les coses i l’exerceix i expressa amb honestedat i afecte, sense anar de guays ni vendre la moto. No em va molt l’etiqueta d’emergent, em sembla com que té a veure amb una moda, un reclam per a generar diners. Algú o una cosa aliena a tu decideix que ets emergent. El mercat vol emergents nous tota l’estona Per què? Fins quan? I després et consagres o et vas a la merda? Ho sento, però “not for me”. Crec en el treball ben fet, a aprendre, a evolucionar… això porta temps i va a poc a poquet. Hi ha molta gent que fa coses que molan molt.

I algú que no sigui artista?

 El meu germà.

Quin és ela teva Burger favorita?

Bua molt difícil! La que més demano és la Manchega. Encara que la Suiza em mola molt també pel formatge i el rösti cruixent de patata. Parlant de patates, les braves brutals… UF! No és false flattering, amb o sense fanzine, sóc assidu a vostres burgers des que vau obrir el primer restaurant a Madrid.

Finalment, deixa’ns una pregunta pel següent il·lustrador.

Has passat tanta gana com jo fent aquesta feina? Quantes burgers han caigut en el temps que has estat fent les il·lustracions del fanzine?