"M'inspira la quotidianitat. Aquestes petites coses que ens treuen un somriure o ens enerven"
Hector Jenz, un artista dels peus al capdavant: il·lustrador, dibuixant, guionista, actor, còmic, desenvolupador de videojocs, i, per si no fos prou, és l’artífex de @humorjoderhumor.
Des que descobrim el seu compte, ens va encantar el seu particular estil i el seu sentit de l’humor, així que no dubtem ni un minut a encarregar-li un parell de vinyetes per a la nostra sèrie #bacoastories.
Vas estudiar Belles arts i et vas llicenciar amb honors, sempre vas saber que el món de l’art era el teu?
Sí. Em passava els dies dibuixant el que veia en la tele, però també m’aprenia de memòria els diàlegs de les sèries i pelis que veia i després els interpretava. O silenciava la tele i els posava veus als personatges de forma improvisada. Quan vaig haver de triar carrera vaig dir que volia estudiar Interpretació, però no em van deixar. Així que vaig tirar per una altra de les coses que se’m donava bé, però més per inèrcia que com una cosa meditada. Em vaig deixar portar, però al final la cabra ha tirat a la muntanya.
Si poguessis triar una altra professió ara mateix, quin seria?
En un món alternatiu sóc cirurgià plàstic. Medicina era la meva tercera opció després de Belles arts. I no mentiré. A vegades fantasio pensant en com seria la meva vida si hagués triat aquest camí. Continuaria sent artista, però del bisturí. I a hores d’ara comptaria amb un poder adquisitiu major, al nivell dels Preysler calculo… oferint Ferreros en les meves festes de gala.
Garfield, Mery Poppins, Darth Vader o Buzz lightyear. Dins del teu univers trobem tot tipus de personatges, què més t’inspira a l’hora de crear?
La quotidianitat. Aquestes petites coses que ens treuen un somriure o ens enerven: la gent que es cola per a pagar en el súper, la satisfacció de xuclar la tapa del yogurt, un bombó farcit cirera escalfa i licor barat, els programes de reformes de cases… Al final els personatges populars que utilitzo són una excusa per a comptar alguna cosa del dia a dia que a tots ens pugui resultar familiar i divertit.
Quines influències citaries com a referents en el teu treball?
La cultura pop dels 80, 90 i principis dels 2000. Després tinc una versió freak de mi mateix que se censura referent al manga i l’animi, perquè les bromes són molt rebuscades i requereixen d’un nivell fan molt alt per a comprendre-les (encara que a vegades deixo apuntar l’anegueta). Però Akira Toriyama per a mi és déu, i Dragon Ball la meva religió. I com a actor, em veig pràcticament tot el que sali, així que cinema i sèries de televisió sempre són presents. Respecte al traç i paleta de color en el meu compte d’humor, vaig intentar crear des del principi una mica propi i diferencial i crec que ho he aconseguit, perquè en algunes ofertes de treball d’il·lustració m’ha sorprès veure que citen el meu compte com a referent d’estil… Quan curraba en videojocs era conegut per la meva versatilitat estilística, però no tenia un estil propi. Ara serà millor o pitjor, però és meu i recognoscible.
Malbarates humor pels quatre costats, això és innegable, però quin és l’humor que et diverteix a tu?
El negre i l’absurd. Només amb dir que la meva pel·lícula favorita des dels 8 anys és “Serial Mom” de John Waters, ja ho dic tot. I una mica més d’actualitat, la sèrie “El que fem en les ombres” o “Senyores del Ampa” definirien el que a mi em fa riure. De totes maneres, diré que algunes de les meves vinyetes semblen absurdes, però vaig deixant per aquí alguns easter eggs amb una capa extra d’humor. M’emociono quan algú m’escriu per DM per a corroborar la doble lectura d’una vinyeta. Em segueix gent fantàstica que està alineada amb el meu humor i a vegades són ellxs mismxs els qui em donen les idees per a les vinyetes.
Ets com una navalla suïssa: il·lustrador, dibuixant, guionista, actor, còmic, etc. En quin àmbit et sents més còmode?
Actor. Però és que no puc deixar de fer tota la resta. Hi ha gent a la qual li agrada aprofundir en un àmbit i una altra que prefereix atalaiar diferents àmbits en la superfície. I després estan els brunzits com jo que fan les dues coses alhora. Aprofundir en molts àmbits simultàniament t’obre un gran ventall de possibilitats laborals, però sacrifiques hores de somni, tranquil·litat, oci, etc. D’altra banda, a mi més que una navalla suïssa, sempre m’agrada definir-me com un Da Vinci del Lidl. Un polímata de saldo. Coneixement transversal, però amb base musical de cançó de gala de OT. En un The Walking Dead crec que trigaria diverses temporades a morir perquè tinc molts recursos a mà.
Algun nou projecte que vulguis revelar-nos?
Perquè fa 5 anys vaig deixar el meu treball com a Vídeo Game Artist i vaig jurar que no tornaria a la indústria. I com per la boca mor el peix, al gener començament de UI Artist (una de les branques de l’art i el disseny en videojocs) per a una empresa sueca perquè és l’única branca que no vaig tocar en el seu moment i que m’agrada a mi un bon repte. També tinc una col·lecció de quadres de tècnica tradicional mixta en camí i espero que vegi la llum com a exposició. Finalment, acabo d’enrolar-me en un curs de direcció audiovisual a veure a on em porta. I el que vagi venint nou, que segur que li faig lloc.
Per a acabar, si avui fos el teu últim dia en la terra quin menjar triaries per al teu últim sopar?
Perquè òbviament no demanaria una sola cosa, en la meva línia de navalla suïssa: de Bacoa una Japonesa, una altra Manxega i un hummus amb els seus xips de blat de moro; una pizza de les quals fa la meva mare casolanes amb la combinació sorpresa d’ingredients que ella triés i una de les seves truites de patata; per a postres, unes natilles de caqui, palmeres de xocolata cruixents de tots els racons d’Espanya i un Iogurt Casper de Cirera i Cola, que estan extints, però no haver preguntat!