Bacoa Gent

Elena Hormiga & Bacoa

"La curiositat és el millor motor per avançar i crear"

Insecte laboriós amb sis potes a l’abdomen, capaç d’escalar qualsevol superfície i de fer tot el que es proposi, així és com es defineix a si mateixa Elena Hormiga. Una jove il·lustradora de Madrid que va abandonar la seva carrera d’Enginyeria Informàtica per llançar-se al món de l’art, la seva veritable passió. Aquesta vegada, Elena ha canviat els llibres infantils per les burgers per il·lustrar el nostre darrer Fanzine d’estiu.

Pregunta que no falta en les nostres entrevistes: d’on sorgeix el nom Hormiga?

Fa molts anys vaig tenir una trobada mística amb una formiga. A mi no m’agraden gens les bestioles així que vaig intentar liberar-me. Vam forcejar una mica, però va guanyar ella, per descomptat. Al final em va mostrar el camí i aquí estic, en la senda de la formiga.

Com ha estat l’experiència de canviar la il·lustració de llibres infantils per les burgers?

En realitat no hi ha molta diferència, encara que si que n’hi ha una cosa substancialment diferent, una cosa que no em passa amb els llibres per a nens: il·lustrant el fanzine m’he passat tota l’estona salivant i sentint com em rugien els budells pensant en les hamburgueses de Bacoa…

Venint d’una branca tan diferent com l’enginyeria informàtica, què és el que t’ha enamorat de la il·lustració per deixar-ho tot i començar a dedicar-te a aquest món?

Doncs el que no entenc és com no em vaig adonar abans que volia ser il·lustradora. Crec que simplement ni se m’havia passat pel cap que algú es pogués dedicar a dibuixar (uoooo, quina bogeria!). Ara m’agrada pensar que tot és possible, que igual d’aquí a uns anys torno a deixar-ho tot per dedicar-me a la música, o a ser esportista d’elit, o astronauta…

Elena Hormiga & Bacoa

Sabem que la il·lustració és un món difícil i molt competitiu, quins van ser els teus primers passos? Quin consell li donaries a algú que està començant?

Jo crec que al principi vas donant passos de manera inconscient, simplement camines i sents atracció per allò que t’agrada. Després, arriba un moment en el qual has d’asseure’t a pensar com arrencar. En el meu cas, em vaig apuntar a alguns tallers, em vaig anar a la fira de Bolonia a tafanejar, em vaig entrevistar amb editors i vaig començar a inventar-me encàrrecs. Molts d’aquests projectes s’han quedat en un calaix, però em van ensenyar moltes coses. Quan et poses a treballar sorgeixen els dubtes i és aquí, crec, on vas definint el teu treball.

De les teves il·lustracions ens encanta el joc que fas amb les textures, les formes i els colors, quins artistes o referents han influït en el teu estil de dibuixar?

Som com esponges, així que al final tot influiex, des de les pel·lícules de la teva infància, als edificis del teu barri, la música que escoltes o el paper pintat de la casa dels teus avis. La ironia d’il·lustradors conceptuals com a Pablo Amargo, la finura de tot el que fa Ana Bustelo, o els universos que s’inventa Manuel Marsol. Per aquí també tinc referents com Klee, l’art brut… no sé, tantes coses! En general, l’humor és el que més m’atreu.

Quina és la característica o virtut que no pot faltar en un il·lustrador?

La curiositat! En un il·lustrador i en general en qualsevol persona. Em sembla el millor motor per avançar. La curiositat i les ganes de divertir-te.

La portada i contraportada del nostre fanzine té aires extraterrestres, d’on et va venir la inspiració per crear aquesta mescla entre burgers i alienígenes?

La culpa va ser de Moritz! vaig començar a fer bocetillos ràpids en el quadern i en dibuixar l’ampolla em va semblar evident que era un coet a punt de sortir a l’espai. I d’aquí, clar, tota la resta: els edificis retro-futuristes, els marcianitos, les hamburgueses volants no identificades…

No et perdis el nostre Fanzine d’estiu il·lustrat per Elena Hormiga.