Anana Revuelta & Bacoa - Bacoa Burger
Bacoa Gent

Anana Revuelta & Bacoa

“M'agrada pensar en el tattoo com un símbol de protecció”

Aquesta primavera, hem encès de nou les rotatives per llançar la XIV edició del nostre Fanzine, amb molta il·lusió i ganes, després d’estar un any aturats. La tasca d’il·lustrar aquesta edició no podíem encomanar-la-hi a qualsevol, així que vam contactar amb  l’Anana Revuelta, una artista i tatuadora de Barcelona; que a més a més del Fanzine, ens ha dissenyat uns increïbles mitjons a conjunt. Anna desborda creativitat i no hi ha format que se li resisteixi. El seu art i estil únics ens van enamorar des del primer moment.

En què et vas inspirar per a il·lustrar la portada del nostre Fanzine?
La portada del fanzine és el que succeeix quan no et marquen uns límits: per què no un pícnic de gats? En el meu treball és una cosa que dibuixo constantment, no com a animal en sí, més aviat com un personatge amb la seva història i si pot ser amb una armilla graciosa també. Dibuixar gats va més enllà que li tingui afecte a l’animal, m’agrada pensar en el tattoo com un símbol de protecció, un company que està aquí oferint-te una mà.

Véns de les belles arts, el disseny gràfic i la serigrafia, com vas acabar dedicant-te al món del tattoo?
La meva història serà molt semblant a la d’uns altres tatuadors o freaks del tattoo. El primer tatuatge que em vaig fer va ser als 16 anys i des d’aquí fins al dia d’avui que segueixo enamorada d’això. Vaig començar a tatuar perquè volia tatuar. Al 2016 vaig tenir la sort de començar el meu aprenentatge de la mà d’un bon mentor, amb el suport i bons consells dels artistes amb els quals em tatuava i dedicant el 100% del meu temps al tattoo.

Defineixes el teu treball com una combinació d’art gràfic i tatuatge tradicional, quins diries que són els teus referents?
M’agrada molt referir-me al meu estil com a “tatuatge tradicional amable”, així és com un company em va dir una vegada i així m’agrada anomenar-lo. El meu referent en el tattoo és qualsevol imatge que trobi interessant i sobretot el tatuatge tradicional americà. Emmagatzemo i col·lecciono imatges d’art popular, contes infantils antics, cartelleria i anuncis vintage, figuretes de ceràmiques kitsch, tot això em serveix com a punt de partida per a dissenyar un tattoo. En canvi, en les meves pintures els referents són completament diferents i dono més importància a la paleta de colors que al dibuix en sí.

Anana Revuelta & Bacoa

Recordes quin va ser el primer tatuatge que vas fer? I quin ha estat el que més t’ha agradat fer?
Abans de dedicar-me plenament al tattoo vaig tontejar amb una màquina que em va caure de no recordo on, però no li vaig donar mai importància més enllà de passar la tarda tatuant ximpleries amb amics.

El meu primer tatuatge amb peus i cap me’l vaig fer a mi mateixa al febrer de 2016, amb les màquines de Carlo. Carlo va ser qui em va acollir al seu estudi i em va ensenyar a tatuar, entendre, valorar i respectar el tattoo i la seva tradició. És difícil triar quin m’ha agradat més fer, és més senzill explicar-te el que menys m’ha agradat fer: un bebè rabassut conduint una Kawasaki (estimat client, espero que no estiguis llegint això).

Alguna cosa que tinguis moltes ganes de tatuar?
Sempre em fa molta il·lusió que els meus clients triïn un disseny del meu book. Cada setmana solc afegir nous dissenys que m’encantaria tatuar amb la idea que la gent els triï directament d’aquí. Treballar en projectes grans també és emocionant, com a esquena o pits. El que més valoro i que em fa tenir ganes de tatuar, sigui un tatuatge triat del book o un encàrrec, és que confiïn en el meu treball i en el meu criteri, per a dir-ho d’alguna manera “que sàpiguen on es fiquen” i pugui dissenyar lliurement.

A la pell, sobre el llenç i fins i tot en roba, plasmes el teu art de moltes formes, algun nou format amb el qual t’agradaria experimentar?
He experimentat molts més formats que aquests! Vaig estudiar Belles arts a Barcelona i disseny en Eïna, allà vaig tocar vídeo, foto, escultura, gravat, pintura, art conceptual, tipografia, lettering, dissenyo gràfic i il·lustració. Amb el que més connecto és amb el llenguatge gràfic, el gravat i la serigrafia és el que realment M’ESTIMO, en majúscules. Tant de bo poder produir més obra gràfica.

A què es dedicaria Anana si no fos artista?
Això sempre ho he tingut molt clar, a més hi ha un capítol dels Simpson que ho relata perfectament. És aquell en el que el Bart es converteix en un virtuós de la bateria i li roba a Lisa el seu somni de tocar en una banda de Jazz. Lisa deixa de tocar el saxo i bolca tota la seva energia en rescatar a tots els animals que se li van creuant pel camí. A la teva pregunta, donaria la meva vida als animals. En una realitat paral·lela hi ha una Anna que no sap dibuixar, li agraden les matemàtiques i gràcies a això va poder estudiar veterinària.

I, per a acabar, si només poguessis triar un menjar la resta de la teva vida, quin seria?
P I Z Z A.